Per què una consulta aïllada no ajuda?

06 Mar Per què una consulta aïllada no ajuda?

Avui et parlo com a terapeuta i com a pacient…

T’ha passat sentir-te angoixat per alguna raó i demanar ajuda a un terapeuta desesperadament? Has entrat creient que amb una sessió de consulta resoldries tots els teus problemes? A mi si! I et puc assegurar que no m’ha funcionat!

Com a pacient, arribes a la consulta amb el cap ple d’idees. Vols explicar-les molt bé per què el terapeuta t’entengui a la perfecció. Saps que tens uns 60 minuts i ha arribat el teu moment. Creus que el terapeuta resoldrà totes les teves preocupacions en els últims 5 o 10 minuts que es reserva pel final. Necessites creure que el terapeuta que has triat trobarà algun remei miraculós per ajudar-te. Són tantes les coses que vols dir que tu mateix t’entrebanques amb les paraules… S’acaba la sessió, tens un munt d’eines i idees valuoses que pots aplicar per solucionar el què et passa. I passades tres hores ja no en recordes la meitat. Pots riure si et veus reflectit, si, però quin estrés!! A mi, la meva osteòpata em va dir: Àngels, respira!

Com a terapeuta, que estimes el què fas i t’apassiona ajudar els altres, saps que tens uns 60 minuts per escoltar activament. Saps que t’han demanat una consulta aïllada i vols ajudar amb tots els teus recursos. Vols que el teu pacient marxi amb eines. Amb idees de valor que l’ajudin a trobar la solució al què li passa. Estàs tant capficat en ajudar-lo durant els 60 intensos minuts que se’t contagia l’angoixa. Tens 5 minuts, com a molt 10, per transmetre tot el què creus que l’ajudarà. I ho fas. S’acaba la sessió i et compromets a escriure un mail. Allà hi escrius llibres, pel·lícules o alguna recomanació que saps de ben segur que seran útils. I el pacient ha marxat i t’adones que amb més trobades els podries haver ajudat més i millor.

Aquesta setmana he recordat que per poder ajudar més i millor a les persones que ens trien, el primer pas és establir el vincle terapèutic. Es basa en una relació de confiança. Com a pacient confio en tot allò que saps i fas i em sento lliure per seguir les teves recomanacions. Com a terapeuta confio en que acceptes la meva ajuda i em sento lliure de recomanar-te el que et pot ajudar. Per molt bo que siguis, per molt bé que ajudis, per molts estudis que tinguis, és imprescindible la CONFIANÇA. I tu saps que no és qüestió de 60 minuts.

RECOMANACIONS DE CONFIANÇA:

Per a tu pacient:

Accepta propostes d’exploració: quan el terapeuta t’ofereix un número de sessions per entendre el què et passa, vol dir que fa bé la seva feina. Que sap que et pot ajudar i que això vol dir un temps de treball. Realment creus que allò que fa un any que et preocupa es pot resoldre amb 60 minuts?

Oblida’t de que el terapeuta és màgic: la màgia és aquella que es desprèn de tota relació de confiança on pacient i terapeuta sintonitzen i avancen, un solucionant el seus problemes, l’altre compartint els seus coneixements i eines. Això vol dir temps.

Per a tu terapeuta:

Ofereix un temps d’exploració: de 2-3-4 sessions, les que saps que necessites per a ajudar més i millor al pacient.
Permet-te temps: temps per comprendre i temps per decidir la millor intervenció.

Dóna valor al pacient i donaràs valor al vincle: tractar al pacient com a responsable i capaç donarà credibilitat a la teva manera d’ajudar, perquè si ets dels meus, no volem relacions de dependència sinó ajudar a l’altra a trobar les pròpies solucions.

Avui he anat a una xerrada que ha fet la Sandra Llinares i ha dit el següent: algú es posa en forma contractant a un entrenador personal per un dia? Pensa-hi, a mi m’ha fet rumiar…

Angels Martí