Com acompanyar el teu fill quan està trist

06 Abr Com acompanyar el teu fill quan està trist

La tristesa és una emoció que apareix en nens i adults per causes diferents. Un nen pot estar trist perquè ha perdut la seva joguina preferida. Perquè un amic que es quedava a dormir s’ho ha repensat amb el pijama posat i, inundat per la tristesa, ha volgut que els seus pares el vinguessin a buscar. Doble tristesa, la del nen que ha convidat a l’amic i la de l’altre que vol els pares. La tristesa també apareix amb la pèrdua d’un ésser estimat, aquesta tristesa és intensa i dolorosa per a molts. La tristesa també treu el nas en un nen que afronta cada cert temps, micropèrdues per l’anada i tornada d’uns germans que conviuen a temporades. Avui us parlarà d’aquesta tristesa.

Fa dos dies que els germans del meu fill han tornat a casa seva. El comiat a l’aeroport és intens. Cada vegada m’ho sembla més. No sé si és perquè en Jan té més consciència del que representa o perquè a mesura que avancem en la relació el comiat es fa més difícil, més doloròs. A mi se’m fa un nus a la gola que sovint allibero amb llàgrimes compartides amb el meu fill de 4 anys. Abraçar-nos tots plegats ens ajuda a expressar la tristesa que sentim en aquell moment.

Existeixen varis recursos per acompanyar el teu fill quan està trist. Entre d’altres:

L’ESCALA DE LES EMOCIONS: és una bonica metàfora per compartir amb els nostres fills l’anar i venir de les emocions. Ens il-lustra que es pot baixar i es pot pujar, tot depèn de com sentim les vivències diàries.

COM S’UTILITZA PER LA TRISTESA?

1. Dibuixeu en un full una escala amb 10 esgraons.

2. Proposa-li que et digui de l’1 al 10 quant de trist està i que ho marqui a l’escala. És important que respectis en quin esgraó sent que està el teu fill, el que per a tu pot ser un 3 per a ell pot representar un 10.

3. Un cop marcat l’esgraó amb un altre color, proposa-li que escrigui o dibuixi què l‘ha posat trist. En el nostre cas: “LA NENA I EN NICO HAN MARXAT A CASA SEVA”.(així és com en Jan es refereix als seus germans).

4. Pregunta-li què ha de passar perquè baixi un esgraó, si t’ha dit 10 què ha de passar per baixar al 9. Alguns nens, apoderats per la pèrdua del moment, és molt provable que constestin “QUE TORNIN ELS MEUS GERMANS”. Acull aquesta desesperació, la tristesa està en el seu punt més alt. Pots explicar-li que això tornarà a passar el mes que ve i que mentrestant podem buscar altres coses que ens fan sentir una mica millor.

5. Quan s’hagi calmat, ofereix-li alternatives: llegir el conte preferit, fer un bany amb escuma i espelmes, fer-lis un dibuix, marcar en el calendari quan tornaran a venir,… Aquest pas permet al nen seguir expressant el què sent amb activitats que el reconforten i el connecten amb la cura, l’atenció, el mimo,… a més de tenir el control del temps entre una anada i una nova arribada.

No tinguis pressa en baixar esgraons, el teu fill ja t’anirà mostrant com va la seva tristesa. Es mostrarà més col-laborador, atent i tranquil. A casa seguim en el 10.

Àngels Martí